El logotip dels Manaies de Sant Daniel pretén transmetre la idea que la nostra associació, malgrat la seva recent creació, és hereva d’una tradició secular. Per això el seu disseny adopta una composició d’evocació noucentista. Les fotografies de Valentí Fargnoli, els textos d’en Prudenci Bertrana i altres cronistes que han donat testimoni dels nostres avantpassats, els antics Manaies de Sant Daniel, ens situaven en aquest període del nostre passat cultural.
Les lletres que envolten el dibuix central, emmarcat per un requadre, informen del nom de la nostra associació i de l’any de la seva creació.
El motiu central del logotip és un dels emblemes més característics dels manaies: el casc. En aquest cas, hem representat el que portaven els antics manaies de Sant Daniel.
Com a referència del lloc al que pertanyen els manaies hi apareix, en segon terme, el campanar del monestir de Sant Daniel i uns ornaments vegetals que evoquen la que antigament s’havia anomenat “Vall Tenebrosa” i que, ara, constitueix un dels llocs més amables i lluminosos de l’entorn de Girona.
El grafisme és d’un traç volgudament irregular i poc refinat. Es vol transmetre la idea de quelcom primitiu, intemporal, fort, noble i resistent. Valors que relacionem amb els manaies de la vall.
Si haguéssim de pensar en la seva concreció material potser triaríem la forja per posseir les mateixes qualitats.
Els colors son el blanc i el vermell. Només dos colors per captar ràpidament l’atenció de l’eventual observador. Els colors de la nostra ciutat i els de les túniques dels manaies. El blanc seré i lluminós com a fons neutre per destacar la força del vermell.
Des de la simbologia dels elements, hi son representats el foc (el color vermell), la terra (el monestir), el metall (el casc i el color blanc) i la fusta (les branques que evoquen la vall) que és nodrida per l’aigua.